La influència de The Velvet Underground és gairebé inabarcable. La banda va ser la primera a experimentar directament amb la forma i el soroll dins de la música pop, incloent influències preses directament de la música clàssica contemporània.
Els Velvet van tractar temes tabú com les desviacions sexuals (Venus in Furs), les drogues (Heroin, White Light/White Heat), la paranoia (Sunday Morning) i el deliri urbà (All Tomorrow Parties).
El seu disc debut The Velvet Underground and Nico tenia a la portada un disseny clàssic de Andy Warhol: Una banana groga. Dintre venien onze cançons que revisaven seriosament la sensibilitat del rock and roll, especialment "Heroin" i "I'm Waiting for the Man" que tractaven el tema de l'addicció a les drogues. Tres de les cançons del LP eren interpretades per la cantant alemanya Nico a insistència de Warhol.